Fet i fet són dos quarts d’onze i toca tancar la paradeta. Avui el dia ha estat mogut al matí, intens al migdia i avorridot a la tarda. Arribes a casa i et poses a llegir. Tot és fosc i la lluna plora. Si et digués el que em passa ara mateix pel cap em diries que m’he tornat boig, però no m’hi he tornat, ho sóc i vull dir-t’ho, i pel que fa a la nostra conversa d’avui sí, és clar que tot és veritat, si no fos veritat no t’ho diria, no, no existiria, si t’ho dic és perquè vull dir-t’ho i si vull dir-t’ho és perquè ho sento així. Ara tapa’t que ja són les dotze tocades i a més a més la calefacció falla. Dorm i aixeca’t fresc demà al matí.
« Saber

Tu com a mínim tens el valor de dir-ho, jo vaig passant i passant i la por em paralitza. No puc dir el que fa anys que penso. Bona nit, que descansis bé.
Miki,
Només tu coneixes el teu camí i les seves cruïlles i segur que les teves raons són fortes. T’agraeixo el comentari i et copio un post d’una bona amiga que el teu comentari m’ha fet recordar: Fear
Gràcies, ara em toca llegir i traduir.
Sens dubte el millor es parlar-ho tot i no deixar passar el temps en va!
Jo darrerament passo moltes nits a casa…ens fem grans? En tindra la culpa els 1000 hores extra q faig?
Actualitzaaaaa!
Uf! Jo he estat un mes a actualitzar el meu blog i per tant feia un mes que tampoc entrava en aquest a fer una visita. Això va a ratxes. Esper que tot bé
T’he dedicat el meu darrer post: http://glamboy69.wordpress.com/2010/06/04/la-incredulitat-dels-meus-comentaristes/
M’afegeixo a la crida de l’arqueòleg:
Actualitzaaaaaaaaaaaaaaa!!!!
We miss You.