Incert

Emergint del no res ara fa moltes llunes has avançat sempre entre dubtes i preguntes. Per què t’ha calgut sempre caminar en l’obscuritat? Què t’impedia lliurement manifestar-te? Potser cal primer caure i patollar en el fang per poder demà volar com l’àliga. Et deia fa ben poc que avui era el dia de l’oblit de l’ahir i de l’afirmació de l’ara i tu no em contestaves, et recordava que el moment era el present com el present és sempre el moment de la gran dansa i tu t’amagaves, i avui et dic que ja no importa si hores d’ara la sentència ha estat dictada o si la moneda giravolta perpètuament en l’aire.