Però qui és qui desequilibra la balança en tot moment? Qui pot posar i de fet posa o treu més pes a cada platet? Ahir em deies que és la vida la que ho desequilibra tot i tot ho equilibra de nou en un punt distant i avui em parles de la necessitat imperant. Però [...]
Arxiu de Novembre, 2009
Una dama en rotació
Publicat a Existència, Vida el Diumenge, 29 Novembre 2009 | 1 comentari »
Equilibri forçat
Publicat a Existència el Dimecres, 25 Novembre 2009 | 10 Comentari »
Amunt per una carretera estreta d’asfalt grisós i gastat travessant extensos prats. A banda i banda la gespa salvatge encatifa un paisatge que en permanent brega amb la natura lluita per no perdre cap dels seus únics colors. Petits trossos de bosc arreu. Retallats per camins i marges formen clapes fosques i obscures, nuus de [...]
De sentiments enfrontats
Publicat a Vida el Dissabte, 21 Novembre 2009 | 5 Comentari »
És la veritat la que ens enfronta però és la ignorància que palplantada com una boira transparent entre tu i jo, que ens llencem parcialitats i prejudicis, no ens deixa veure-hi clar. Em diràs doncs que si és això el que ens passa i si és així que caminem, val la pena que valorem allò [...]
Sentir
Publicat a Vida el Dimarts, 17 Novembre 2009 | Deixa un Comentari »
Si ara em diguessis que la mar és de color malva i que el cel està fet d’aigua, que els núvols són amalgama de fulles d’arbre i que el vent els espanta i els fa volar, si avui m’agafessis i te m’emportessis, si em volguessis donar la mà, si per un moment m’acompanyessis pels carrers [...]
And today you came to me with the same old question again, after a year or so of the first fall, and I cannot do anymore than tell you to follow your path but to lead your way as I told you that day. Yes, I know it is difficult and painful remember, unfathomable though [...]
Incert
Publicat a Existència, Vida el Dijous, 5 Novembre 2009 | 2 Comentari »
Emergint del no res ara fa moltes llunes has avançat sempre entre dubtes i preguntes. Per què t’ha calgut sempre caminar en l’obscuritat? Què t’impedia lliurement manifestar-te? Potser cal primer caure i patollar en el fang per poder demà volar com l’àliga. Et deia fa ben poc que avui era el dia de l’oblit de [...]
