Hauríeu de veure això! Assegut a la falda de la muntanya, envoltat d’una frescor que encara no tremola i on boirines esfilagarsades que s’escolen entre els arbres fan sentir la humitat a la pell com un polsim de pluja arrossegat per un ventet fi, veig com la natura es transforma i com els faigs i els roures muten tots els seus colors. Hauríeu de presenciar i sentir aquest espectacle! Només cal seure, aixecar els ulls i observar el que es belluga a quatre passes per gaudir de tan embriagadora representació. El bosc és una selva caòtica de fulles que penjades a les branques, plovent dels arbres, arremolinades al vent o desplegant una catifa flonja omplen un quadre de realitat i el taquen d’ocres, daurats i grocs torrats, de porpres, carmesins, de vermells de foc i marrons de terra compartint tots ells la seva barreja amb l’encara lluminosa presència de tot un mar de verd ben viu. Amunt, el blau intens, pur d’un cel inabastable que mostra ufanós la seva essència immutable; al davant, la llum d’un camí dret recobert de fulles adormides i protegit per les reverències que ens fan les branques encara vestides dels arbres, i del fons del camí el sublim cant d’una sirena inevitable que per no estar lligat al pal major de la barca m’arrossega embriac, indefens i mal·leable i em deixa sense sentit.
-
Entrades recents
-
Entrades més vistes
Arxius
-
Sempre amb el vent de cara està subjecta a una llicència de Creative CommonsAixò permet copiar i divulgar l'obra, citant-ne sempre la font i sense fer-ne usos comercials.
Meta
Em fa gràcia que una descripció com aquesta l’hagis arxivada a “absurd”. Jo la veig més aviat en els calaixos “impressionista”, “oníric”… però no “absurd”!
Hola David,
Sí, crec que tens raó. Quan he pensat en l’arxiu me n’han sortit molts, de fet cinc i els hi he posat tots. Potser volia expressar una sensació de manca de control sobre el camí que seguim i per això he escollit també aquesta eqtiqueta.
Gràcies pel comentari.
Què bonic! Si hi hagués control a la vida, seguretat en les decisions que prenem i certesa en el camí que triem, no seria avorrit? És cert que no és agradable tenir por, que això a vegades en allunya de viure algunes experiències però pens que quan les coses surten, precisament, més les valorem
Sens dubte aquesta és la millor època del any, sense xafogors ni freds extrems!
Jo viuria semrpe en una eterna tardor, on el cicle de la natura ens recorda que tot ha de morir epr tornar a reneixer en un futur no molt llunyà!
Home, si la barca la dirigeixes tu, pot estar bé anar lligat al pal major, però si són uns altres que la dirigeixen, mal anem. Apa, a seguir l’EN-CANT de la sirena
Caterina,
Sí, sí, tens raó, això és el bonic de la vida tot i que sovint pensem que ho voldríem tenir tot sota control.
Arqueòleg,
M’agrada més la primavera, pel naixament de vida, però com els colors de la tardor no n’hi ha enlloc.
Marta,
L’important és dirigir la barca, és clar, tot i la mala mar que fa a vegades i decidir voluntàriament si escoltem o no els cants.
Gràcies a tots pels comentaris.
ojalá poguessim decidir voluntàriament si escoltem o no els cants! tot i que llavors podria ser molt bell però deixaria d’ésser sublim…
deambulant,
Tens raó. Mea culpa, per escoltar volia dir si els fem cas o no. De totes maneres tampoc dic que sigui possible, simplement que seria important poder-ho fer.
RS, ja t’entenc, però sincerament no creus que part de lo maravellós és que el cant t’arrossegui? qué si decideixes si li fas cas o no és que la teva ment és més forta que el sentiment?
M’encanta la tardor… Estic completament d’acord amb l’Arqueòleg… i, a més, hi ha les castanyes! Mmmm
Per cert, per allò dels pronòstics del proper Parlament:
http://higiniherrero.wordpress.com/2009/11/01/enquestes-de-les-eleccions-catalanes-al-parlament-2010-01112009/
deambulant,
És clar que sí, només faltaria, però per alguna raó es lliga Ulisses al pal major, no?
Higini,
Des que no fa fred les castanyes ja no són el que eren
RS: Efectivament, però Ulises lliga també als remers amb els que va i ademés els hi tapona les oïdes amb cera, i tot i que ell es lliga igualment al pal major, les seves oïdes no se les tapa amb cera…
RS: surt anònim no se pq, però signo jo la darrera intervenció!
Justament deambulant, es lliga i tapa les oïdes a la tripulació. Vol escoltar i escolta voluntàriament les sirenes però no es deixa arrossegar. Precisament perquè sap que el cant serà sublim vol escoltar-lo i decideix voluntàriament escoltar-lo i com que sap que serà a més de sublim, fatal, voluntàriament es lliga i obliga la tripulació a no escoltar. Tot són decisions que ell pren voluntàriament i lliure i no per això deixa el de ser el cant més sublim.
Però et diré la veritat, havent demostrat qui era i què podia fer, havent superat les proves que va superar i havent viscut les aventures que va viure, o va tenir un excés de responsabilitat o va ser un cagat
.
suposo que lo dificil és tenir la certesa de que realment serà fatal… de totes maneres, que et sembla un deixar.te embadalir, en aquest sentit arrossegar, però mantenint un punt de cordura suficient com per no destrossar.te a tu mateix? ho deixem així? un plaer la xerrada!