El vespre ha anat aclarint un dia de nuvolots i boires baixes, lleig i fosc. Poc a poc i després de quatre gotes escampades que no han arribat ni a esquitxar el carrer, el cel s’ha anat aclarint i ara mil estels ens fan l’ullet espurnejant des de ben amunt. Me n’aniré a dormir amb la ment reposada i l’ànima clara perquè avui m’he sentit el cor. Qui sap quina sorpresa ens oferirà demà el nou dia, això sí, obrirem els ulls sense mandra i de seguida saltarem al carrer. Demà farà sol.
-
Entrades recents
-
Entrades més vistes
Arxius
-
Sempre amb el vent de cara està subjecta a una llicència de Creative CommonsAixò permet copiar i divulgar l'obra, citant-ne sempre la font i sense fer-ne usos comercials.
Meta
Són boniques les tempestes, la pluja quan un és a casa o al llit mentre sap que no ha de mantinar és agradable. Les tempestes no duren per sempre, tampoc les personals. Així que tard o d’hora surt el sol, arriba un bon dia
Collons (amb perdó telemàtica), me’n vaig uns mesos i guaita què em trobo!
Quines paraules, quines paraules…