Cada cop que es gira enrere veu la seva ombra rabent i lleugera que amb prestesa es va escapant, i mentre marxa carrer avall s’atura un instant i es pregunta, qui camina en la direcció correcta si és que hi ha alguna direcció, jo pres d’un cos que domino amb precisió i destresa o ella, que tímida i poruga però lliure i ferma en la seva convicció abandona tota consideració i cerca emoció i saviesa?
-
Entrades recents
-
Entrades més vistes
Arxius
-
Sempre amb el vent de cara està subjecta a una llicència de Creative CommonsAixò permet copiar i divulgar l'obra, citant-ne sempre la font i sense fer-ne usos comercials.
Meta
Ella sens dubte i ell també però potser n’ha d’aprendre encara de deixar-se portar una mica més
Sens dubte
Davant el dubte, sempre és millor mirar endevant, la nostàlgia es mala consellera!