Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l’hem fet tantes vegades
que ja ningú no se’n sorprèn; potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirés la història.
Decidir
Divendres, 11 Setembre 2009 per RS
5 Respostes
Deixa un comentari
-
Entrades recents
-
Entrades més vistes
Arxius
-
Sempre amb el vent de cara està subjecta a una llicència de Creative CommonsAixò permet copiar i divulgar l'obra, citant-ne sempre la font i sense fer-ne usos comercials.
Meta
Que gran en Miquel Martí i Pol, i que poc català el fer gestos desmesurats. Ara que el d’aquest diumenge potser és una senyal, com a mínim pels espanyolistes ha resultat totalment desmesurat.
De mica en mica, s’omple la pica.
Alguna gota és més gran que les altres.
Gràcies pels comentaris,
La dialèctica esquizofrènica entre el seny i la rauxa acabarà tornant bipolar a la pobra Catalunya!
Arqueòleg,
Tots els països es mouen entre el seny i la rauxa, nosaltres a més ho expliquem, en fem conya, ens hi capfiquem i ho elevem a factor diferencial.