Veig amb els ulls tancats com tota la placeta roda al meu voltant, els arbres que esprimatxats ja perden les seves fulles, els gronxadors vells que xerriquen, la canalla que juga i que xiscla i les parelles joves que s’expliquen amb mirades que somriuen tot d’històries d’il·lusió. Veig trossets petits de cel que s’escolen entre [...]
Arxiu de Setembre, 2009
Un altre any des d’aquí dalt
Publicat a Existència, Vida el Dimarts, 29 Setembre 2009 | 10 Comentari »
Metamorfosi de realitat
Publicat a Vida el Dimecres, 23 Setembre 2009 | 17 Comentari »
Com l’espetec de l’aigua que cau torrent avall contra les roques. Res pensat, res preparat, només acció en el moment i en el present. Tot ve sol i tot avança, tot es modifica, sense pietat. L’instant ha canviat, el passat ha quedat enrere, oblidat, i aquest perpetu present d’amenaça permanent modifica la dèbil i efímera [...]
Entre avui i demà
Publicat a Vida el Divendres, 18 Setembre 2009 | 3 Comentari »
El vespre ha anat aclarint un dia de nuvolots i boires baixes, lleig i fosc. Poc a poc i després de quatre gotes escampades que no han arribat ni a esquitxar el carrer, el cel s’ha anat aclarint i ara mil estels ens fan l’ullet espurnejant des de ben amunt. Me n’aniré a dormir amb [...]
Cossos i ombres
Publicat a Existència el Dilluns, 14 Setembre 2009 | 3 Comentari »
Cada cop que es gira enrere veu la seva ombra rabent i lleugera que amb prestesa es va escapant, i mentre marxa carrer avall s’atura un instant i es pregunta, qui camina en la direcció correcta si és que hi ha alguna direcció, jo pres d’un cos que domino amb precisió i destresa o ella, que tímida i [...]
Decidir
Publicat a Passió, Vida el Divendres, 11 Setembre 2009 | 5 Comentari »
Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l’hem fet tantes vegades
que ja ningú no se’n sorprèn; potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna
sublimitat que capgirés la història.
Miquel Martí i Pol
Un cop
Publicat a Absurd, Passió, Vida el Diumenge, 6 Setembre 2009 | 3 Comentari »
Dret al mig del carrer, les cames lleugerament separades, l’esquena arquejada, els braços en creu, les mans obertes, els palmells amunt, els dits relaxats, el cap enlaire i els ulls tancats. Homes i dones passen pel costat, alguns a tocar, altres enllà, amunt i avall, sense aturar-se, sense parar. Converses passatgeres, paraules que abans d’arribar [...]
-
Entrades recents
-
Entrades més vistes
Arxius
-
Sempre amb el vent de cara està subjecta a una llicència de Creative CommonsAixò permet copiar i divulgar l'obra, citant-ne sempre la font i sense fer-ne usos comercials.
Meta
