Llum

Et dic que és només en la caverna on t’intueixo i on amb angoixa i por percebo tot allò que tu ets. Res és real, fins el sentiment és ombra. Tot és va reflex i tot inútil percepció, que com l’aigua que se’ns escola entre els dits fon tota possibilitat i esdevé magna frustració per pura incapacitat d’aturar, d’emmarcar i de posseir la realitat. Presoners de la foscor encadenats a la roca de la ignomínia. Però ahir vas obrir els ulls i em vas mirar, i jo no sabia que la teva llum expulsaria la foscor i fondria l’ombra. Font de vida vas ser aquí per una vegada i vas omplir l’espai i el vas buidar de buidor. Ahir vam viure i en aquesta vida vam saber per un instant qui érem i cap a on calia anar. Quan vas tancar els ulls ens vam quedar sols, aclaparats i altra cop lligats, objectes i involuntaris subjectes de l’abjecte joc de les ombres. Però malgrat tot ara sabem que hi ets i ara sabem que només ens cal esperar.