Ara

Un moment infinitament petit és el que tenim a cada instant de vida. Això i res més. Demà viurem les conseqüències de les causes o qui sap si tal vegada l’última conseqüència de la darrera causa. Els moments no existeixen si no es constitueixen en infinita corrua d’instants, i em pregunto si hem arribat a aquest instant guiant els passos de la nostra llibertat o si és la necessitat la que guia sempre els passos de la nostra vida. Sí, ja ho sé, no ens posarem mai d’acord, tu i jo i un en els dos. Però som on som, ara i ara i ara i ara, i és en aquest ara que cal sentir la vida.

Mira la pluja com cau amb força i com espetega potent la gotellada. El rugit del tro ens reclama. Enlluernador, l’instant de foc del llamp ens reivindica. En aquest ara l’aigua fresca i transparent ens esquitxa els braços i ens refresca un cos que ofegat de xafogor vol fruir la vida. En aquest ara flairem l’olor humit de la terra, l’inspirem ben fort i volem sentir-la i ser-ne part. Gaudim doncs en aquest ara d’aquest efímer i últim plaer, fem-lo del tot nostre i per fi guardem-lo, perquè tot just ara, en aquest ara, en comença a començar un altre.