Avui he entès el roure mil•lenari. Sempre em deia que vivia de les arrels i que era per les arrels que s’havia fet tan robust i fort. Ben dobles, profundes, esteses i allargades, xuclava vida de la terra i la tornava en forma de bellesa i resplendor. Des del primer dia li havia vist una gràcia infinita. Un tronc ample, resistent i compacte aguantava les mil branques que li naixien arreu i que estirades progressaven imparables allargant-se com si volguessin abraçar el món. Sofria despullat però impertèrrit els freds hiverns de la collada i mostrava el seu encís cada estiu prenent forma excelsa de verdor desordenada. Era bell i era profund. S’agafava ferm i mostrant l’orgull de la seva presència aguantava indiferent cada febrerada. Imponent.
Avui he vist que és pels fruits, per les fulles, per les branques, pel tronc i per les arrels que els arbres aguanten. Que és per tot això pel que no se’ls endú l’aire. Per les seves arrels s’afermen i per la seva bellesa romanen.
Et cases?
I quina paraula de les cent setanta del text t’hauria arribat a poder fer imaginar una cosa semblant? Ui, l’hauràs de tornar a llegir
Amb això de les arrels… o et cases o tornes a casa
I tu, per molta bellesa que donin els teus fruits, no tens arrels per ser com el roure.
Que no, que no hi ha manera. Intentaré escriure més clar
Suposo que hi ha roures que s’aferren més a la terra i a la roca, i n’hi ha d’altres que s’aferren sobretot a l’aire amb les seves branques, fulles i fruits. Jo seria un roure de la segona categoria: les arrels les tinc escampades per molts llocs diferents però les branques i els fruits els tinc aquí, a Catalunya, i a aquest cel m’aferro. Espero que el meu roure es pugui arribar a teixir una capçada ben frondosa i verda i que la tramuntana no se l’endugui… L’ideal, però, seria la visió holística que en fas tu. Els roures són éssers complexos que necessiten totes les seves parts, des de les arrels fins als branquillons més prims.
David,
Tens raó, els roures són éssers complexos i n’hi ha de moltes maneres. Alguns necessiten més arrels que branques i d’altres a l’inrevés, segurament una bona combinació d’amdós és l’ideal, no ho sé. El meu roure voldria arribar a ser tan bonic i bell com fos possible. M’agrada com veus el teu roure i com ja t’he comentat els fruits són ben bons
Salut!