Un passeig

Tombant a mà esquerra baixo pel primer carrer que s’endinsa a la ciutat vella, empedrat com els carrers d’abans, amb llambordes fosques de granit irregularment rectangulars, que col·locades simètricament l’una al costat de l’altre es troben totes tan ben posades com tot en aquest país. A la dreta la biblioteca central, a l’esquerra les primeres cases antigues, deuen tenir més de cinc-cents anys, una llibreria d’antic, la primera galeria d’art i un petit restaurant de menjar tradicional.

Avui fa sol, molt de sol, i una cambrera jove de cabells rossos para les poques taules de la placeta, totes a la dreta d’una font d’aigua immaculada, amb cura però amb pressa. És bonica. Somriu, com el senyor amb la pell torrada que m’acabo de creuar baixant i que tenia un cert aire mediterrani. Dues noies joves, deuen tenir uns vint anys, seuen en un banc de fusta ignorant que des de ben amunt els plàtans se les miren amb tendresa i les protegeixen amb les seves fulles palmades del bat de sol. Estudien com gairebé tothom en aquesta zona, en aquesta hora, en aquesta època de l’any, i jo m’endinso a la biblioteca on joves de màniga curta seuen amb el cap cot, gairebé immòbils, amb expressió concentrada, coberts de papers fins dalt i envoltats de llibres mentre tot segueix igual.