Acostumes a caminar sol per la vora del mar sentint la carícia de l’aigua als teus peus amb el xipolleig tebi de les onades, mentre deixes rera teu fondes petjades que una mà humida esborrarà de pressa i sense pietat. Així, amb pas ferm però reposat, i amb la levitat de qui sap que tot transcorre, avances sense pensar perquè avances perquè tu només saps avançar.
Conscient que rera aquells murs de pedra llisa un nou camí et serà revelat, et deleixes per saber què hi trobaràs, potser més platja, potser més mar, potser un paradís, potser un vertiginós espadat. I així empès per la teva ànima camines carregat d’ànsia i no et pots pas aturar, perquè tu només saps caminar.
Vens d’una platja llarga d’arena fina i daurada que vas abandonar quan vas baixar del darrer rocam, i avui arribes al cim d’aquest altre munt de pedres velles, llimades per l’aigua salada del mar, ignorant del què trobaràs a l’altre costat.
És pel sentiment, és pel somni i és per la vida pel que camines, pel que sempre avances cercant, perquè saps que el futur és incert, el destí inexistent, la veritat fantasia, el món indesxifrable, la realitat mal•leable i la il•lusió la dolça mentida que ho belluga tot.
A mi el que més em costa es trobar el camí entre la malesa.
genial text, com sempre!
Una possibilitat de trobar-lo seria que el fessis tu mateix.
Tots els paisatges tenen el seu encant, però com l’encontre entre el mar i la terra no crec que n’hi hagi cap d’igual.
Felicitats pel bloc. Genial!
I què és el sentiment i el somni, sinó la il·lusió?
Higini,
Gràcies pel comentari.
Marta,
El sentiment no és la il·lusió, el sentiment és l’únic que és real, el somni sí que és la il·lusió. Ens movem pels dos a la vegada fins arribar-los a confondre, quan un és cert i l’altre fals, però junts fan la vida.
I si poses sentiment en les il·lusions? Es tornen reals les il·lusions o irreals els sentiments?
En la pròxima trobada ja tenim xerrera per estona!
Si agafessim les mostres de totes les enquestes publicades (CIS, Periódico, Público, La Vanguardia, País, ABC i el Mundo), agrupem els percentatges d’intenció de vot i tornem a aplicar la Llei d’Hondt com si fos una sola macro-enquesta, els resultats serien els següents:
Total: 50 diputats
* Partit Popular: 42.7% i 23 diputats
* Partit Socialista: 40′5% i 21 diputats
* Coalició per Europa (CiU): 4′6% i 2 diputats
* La Izquierda (IU-ICV): 3′9% i 2 diputats
* Europa dels Pobles (ERC): 2′8% i 1 diputat
* UPyD: 2′8 % i 1 diputat
La següent candidatura en obtenir representació seria el PSOE en lloc de PP amb un 2′1% més i empatarien a 22 diputats cadascun.
I si a mitja legislatura, amb els mateixos resultats, s’apliqués el Tractat de Lisboa i s’adjudiquessin 54 diputats a Espanya en comptes dels 50 actuals, els 4 nous eurodiputats se’ls repartirien 2 el PP i 2 el PSOE. Les altres formacions es quedarien igual.
Passejar per la platja és un bon lloc que ajuda a recuperr il·lusions, a aclarir les idees, a veure les coses diferents. A mi m’ajuda i em relaxa
A la fi he trobat el teu blog! Ja et tenc enllaçat. Et lleguesc!
Caterina,
Gràcies pel comentari i benvinguda. Per cert, crec que tots dos tenim un problema per incloure el link dels respectius blogs, no?