Pur sentiment, emoció i fúria interior. I és només així com et sents viu i és només així com et sents ple. No m’ho diguis, ho sé, per un efímer instant en un eteri present. Però avui curiosament el present roman, i sí, som on som, i ara cal continuar amb la força de pensar que si hem arribat on hem arribat no ha estat ni per casualitat ni en va.
-
Entrades recents
-
Entrades més vistes
Arxius
Altres blogs d'interès
-

Sempre amb el vent de cara està subjecta a una llicència de Creative CommonsAixò permet copiar i divulgar l'obra, citant-ne sempre la font i sense fer-ne usos comercials.
Meta
Quin text més optimista!!
A vegades crec que no estaria d eme´s apartar el meu dramaqueenisme i pendrem la vida tan positivament com el teu text
Endavant!
Gràcies pels comentaris!
Muy optimista! y es real todas esas emociones son las que nos impulsan a tomar el timón de nuestro barco y seguir adelante sin que sea en vano,me gusta tu reflexión!
una abraçada!