Acostumes a caminar sol per la vora del mar sentint la carícia de l’aigua als teus peus amb el xipolleig tebi de les onades, mentre deixes rera teu fondes petjades que una mà humida esborrarà de pressa i sense pietat. Així, amb pas ferm però reposat, i amb la levitat de qui sap que tot [...]
Arxiu de Maig, 2009
Fer el camí
Publicat a Existència el Diumenge, 24 Maig 2009 | 9 Comentari »
De l’abisme
Publicat a Absurd, Existència el Diumenge, 17 Maig 2009 | 6 Comentari »
Ignora que hi ha d’haver alguna cosa adormida allà sota, submergida en les fredes aigües del llac. Ben quieta, temorosa i arraulida a la vora, contempla un horitzó enfosquit per negres núvols de tempesta, i quan l’aigua obscura i densa s’aixeca empesa pel temporal, es tapa el cap amb els braços i tot el seu [...]
Anònims tots (Resposta a un text d’inspiració).
Publicat a Existència el Divendres, 15 Maig 2009 | 6 Comentari »
Anónima, como anónimos somos todos a los ojos de los otros. Anónimos en busca de un nombre que nos distinga, que nos una y que nos asuma. Anónimos perdidos en un desierto, en un valle yermo, en una casa fría y vacía. Anónimos a la espera de una mano amiga. Hasta el fin de nuestros [...]
Endavant
Publicat a Vida el Dimecres, 6 Maig 2009 | 4 Comentari »
Pur sentiment, emoció i fúria interior. I és només així com et sents viu i és només així com et sents ple. No m’ho diguis, ho sé, per un efímer instant en un eteri present. Però avui curiosament el present roman, i sí, som on som, i ara cal continuar amb la força de pensar [...]
-
Entrades recents
-
Entrades més vistes
Arxius
-
Sempre amb el vent de cara està subjecta a una llicència de Creative CommonsAixò permet copiar i divulgar l'obra, citant-ne sempre la font i sense fer-ne usos comercials.
Meta
