Tres dies ininterromputs de sol i una caloreta tèbia i agradable fan que la gent, vestida massa aviat de primavera, comenci a omplir els passejos i les terrasses de la ciutat. Saben que el fred tornarà, i el vent i la pluja, i segurament els bars on ara seuen enretiraran les tauletes de fusta i plegaran amb pressa les cadires circumdants, fins demà o fins demà passat perquè en aquest país no se sap mai quin temps farà. I jo et dic que això és bo perquè ens agraden les sorpreses, però que només desitgem les sorpreses que després del gris fosc de la tempesta ens ofrenen una tarda lluminosa i clara, saturada de mil colors brillants, encesa i viva, i sempre radiant.
-
Entrades recents
-
Entrades més vistes
Arxius
Altres blogs d'interès
-

Sempre amb el vent de cara està subjecta a una llicència de Creative CommonsAixò permet copiar i divulgar l'obra, citant-ne sempre la font i sense fer-ne usos comercials.
Meta