Profecia

És només amb braçades fortes i amb cops de peu potents que podràs fugir de la força del remolí que et xucla i començar emergir, i emergint veuràs que l’aigua que t’envolta és plena d’un misteri que voldràs posseir, i quan amb violent empenta rompis la superfície tranquil•la del mar, sentiràs el teu cos i la teva ment volar fins que la gravetat et recordi amb una dura estrebada que cal tornar.

Ara hauràs de surar, altra vegada amb la força de les teves cames, dels teus braços i de tot el teu cos. Et serà permès abraçar-te a les restes d’antics naufragis que usaràs per evitar el defalliment, i mentre avancis no coneixeràs la direcció en la que et bellugues perquè cap símbol t’ho indicarà. El sol sempre serà al migdia, la seva escalfor et cremarà una pell coberta de sal i tu tot sol hauràs de buscar la teva illa per descansar, la teva font per abeurar-te i la teva força per tornar-te a llençar. I així, acompanyat només de la teva voluntat, avançaràs desorientat entre velles ruïnes flotants vers la recerca d’una terra ferma, promesa de victòria final, que d’existir no saps si mai si arribaràs a trobar.