Perquè volem sentir sobre el cos nu el fred gelat de la glaçada, perquè volem experimentar el dolor del gel sobre la nostra pell blanca, perquè ens volem cremar les plantes dels peus caminant per deserts d’arena ardent, perquè volem viure amb la ràbia que acompanya tot desafiament. Perquè volem cridar amb la fúria del vencedor i perquè ens repugna tot aquell que només aspira a la pròpia traïció. Perquè despreciem la indiferència, la resignació i la impotència, perquè volem viure amb autenticitat i noblesa i perquè només entenem la consideració, l’ambició i la consciència.
Per tot això volem els martells, martells amb cap d’acer i mànec de fusta noble. Martells per esbotzar impediments, martells per esfondrar portes, aterrar parets i enderrocar rescloses. Martells per destrossar barreres i abatre fronteres. Martells per fluir com l’aigua, martells per córrer amb l’aire, martells per viure i martells per sentir.
Necessitem els martells de la voluntat per sortir de l’ombra i recuperar a la llum del sol que ens omple tota la nostra força.
Estic absolutament d’acord amb el text! Hi ha doncs res més despreciable que la indiferència i la resignació? Pot existir una vida sense ràbia ni passió?
M’agrego el teu blog!
Moltes gràcies!