Esbrossar

I jo et pregunto, si haguessis de fer-ho, si haguessis de tirar endavant i fer-ho, no voldries que ho sabés tothom? No voldries que tothom s’assabentés de la teva escomesa? I tanmateix t’hi resisteixes, dubtes i t’hi resisteixes, i a l’hora penses, no hauria d’arrabassar-li-ho tot a la vida abans que la vida m’ho arrenqui tot a mi? I remes i la barca dóna tombs i més tombs sobre ella mateixa, i ella mateixa crea el seu propi remolí que dóna tombs i més tombs fins que exhaust i ferit s’atura i s’adorm. I vols saber per què calen les coses i vols entendre per què fem créixer tants monstres. Però saps que no hi ha vida enllà de la teva pròpia creació. Llavors a què esperes? No hi ha onada violenta que t’arrenqui de la vora, ni pes esclafant que no et deixi moure, ni massa abassegadora que t’absorveixi fins a l’assimilació, només hi ets tu, tu sol i res més, i és així com fos amb la teva més absoluta llibertat, només en l’elecció, i dintre de cada elecció en la seva conscient i conseqüent renúncia, que aniràs construint tota la teva vida.