És tot plegat encara més difícil. A vegades un instant de present es perpetua mentre volem, mentre no decidim o fins i tot perquè decidim, i tanmateix a voltes tan sols desapareix sense que puguem ni adonar-nos de la seva subtil desintegració. La llum i el seu instant ens semblen un moment irrepetible i malgrat tot [...]
Arxiu per 6/09/2008
Un instant irrepetiblement etern de finitud perpètua
Publicat a Amor, Vida el Dissabte, 6 Setembre 2008 | 1 comentari »
-
Entrades recents
-
Entrades més vistes
Arxius
-
Sempre amb el vent de cara està subjecta a una llicència de Creative CommonsAixò permet copiar i divulgar l'obra, citant-ne sempre la font i sense fer-ne usos comercials.
Meta
