Amb ben poca consideració he manllevat un vers del que és el gran poema. L’Ara Mateix de Miquel Martí i Pol és una obra que sempre m’ha transmès força i esperança en un país malmès i maltractat per naturals i forasters. Quin llarg camí d’angoixa i de silencis, però som on som, més val saber-ho i dir-ho. Malgrat tot, aquest blog no vol parlar de política sinó que vol parlar de la vida, perquè la vida, ara lleugera ara apassionada, ara tèbia ara arrauxada, es viu sempre amb el vent de cara per avançar sempre tallant el vent. La vida és lluita, projecte i afirmació. En la vida també cridem qui som i volem que tothom ho escolti, però sobretot el que volem és viure-la amb passió i amb la major intensitat possible. Perquè sí, perquè tots nosaltres volem enfilar l’agulla que punt a punt teixeixi un propòsit i defineixi un món, en el que fins i tot en la defallença i lliurats heroïcament a la nostra particular batalla puguem proclamar solemnement que sí, que tot està per fer i tot és possible.
I sempre amb el vent de cara
Divendres, 11 Juliol 2008 per RS
Tot i que és cert que moltes vegades duem el vent de cara, i que cal lluitar i no defallir per continuar endavant, també hi ha, si parem els cinc sentits, alguns vents que ens empenyen per darrera i ens ajuden a avançar.
Com sempre, estaré per aquí llegint-te.
I, com sempre, serem el vent que empeny a l’altre.